Escapades solitaries

He estrenat el mes de març fent nit a Can Ferrús

He fet nit a Can Ferrús, m'en vaig anar al voltant de les cinc (vam dinar plegats La Laura i jo), i per carretera, xino-xano, a les set vaig arribar a Can Ferrús, vaig trucar a la Laura (tal com aviem quedat), i també a En Joan, ja que tenia una trucada d'ell del dissabte pel vespre. Un cop fetes les trucades de cortesia (la Laura em va demanar que la truques en quan arribés), vaig encendre la llar de foc i vaig passar una vetllada molt agradable, en companyia del foc, la pipa, una cerveseta, i "Alló que el vent s'endugué", qué és el llibre que ara estic llegint. Feia una nit màgica, serena, transparent, amb una lluna plena impressionant, i els cims del Montseny blancs de neu.
Vaig gaudir de la solitud, del silenci i d'una òliba (o potser era un gamarús, El Gamarús?)