Seguidors

dissabte, 12 de maig del 2012

Tota la Colla (menys jo) a Can Ferrús

Al voltant de la taula ben parada i ben assortida.



L'altre cantó de la taula... la majoria ben concentrats en el 
menjar: només en Salo s'ho mira... perquè el menjar, ja ho 
sabeu, no li diu res!!!

Ei, Pau!!! Tan maco com sempre!! I la Clara no perd el seu
bonic somriure!!! Fa temps que no us veig!!
I en acabat, unes postres ben modestes!!! Però variades:










Coca!!!

y Coca!!!
Apa! Ja hem dinat, ja hem begut: gràcias a déu que n'hi ha 
hagut!!! Com deia la meva tia Lourdes!!! O... reieu tant
perquè en sentieu l'olor... ?

De fet, amb aquest panorama i tan bona companyia, n'hi ha
per riure!! Em feu dentetes!!!! I l'Emi, entre cuinar i fer fotos
no surt!!!!








diumenge, 27 de febrer del 2011

Tombant pel Berguedà







El titòl del llibre: Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès; autor En Ramon Vinyeta, les fotografies també son del mateix autor.

foto 5 son els xicots de la masia de Les Planes, eren amics ó coneguts de l'Anna i En Joan
foto 4, En Ramon, el pastor de Can Tubau
foto 3, En Ferràn i la Dolors de L'Hostal
foto 2 La Festa del Pa, a Can Tubau, el primer de maig de 1977 ó 78
foto 1 la Masia de Can Tubau



Ahir amb la Colla de les Divines i Divins vam anar a fer la via verda del carrilet, des d'Olvan-Colònia del Rosal fins al Pont de Pedret, i evidenment vam pujar fins Pedret.

L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs (Berguedà) tot i que el seu accés es fa des de Berga travessant el riu Llobregat mitjançant un pont medieval molt ben conservat. Ó bé seguint l'antiga via, com vam fer nosaltres. El camí fa un mica més de 5 Qm, és planer i sí és vol pujar fins Sant Quirze de Pedret, doncs el darrer tram és força costerut.

L'església original és preromànica d'una sola nau (l'actual central) amb absis trapezoïdal, del segle IX, amb una porta d'accés per ponent (avui desapareguda). Ampliada a tres naus a meitat del segle X, les dues naus laterals estan acabades amb absidioles amb planta en arc de ferradura. Les embocadures dels tres absis tenen arcs ultrapassats que, en el cas de les laterals, es recolzen sobre capitells i columnes. La nau nord està a un nivell superior i la comunicació entre aquesta nau i la central és a través de dues obertures també amb arcs ultrapassats.Cal destacar les pintures del seu interior, especialment als absis.

També cal comentar que hi ha un servei de guia molt ben portat per la Montserrat, que ens va donar tot d'explicacions i la història de Pedret. En finalitzar la visita vaig tindre el gran goig (una troballa) de comprar un petit llibre titulat: Sant Jaume de Frontanyà i l 'Alta Vall del riu Merlès, el seu autor En Ramon Vinyeta. Realment una petita joia aquest llibre, com a mín im pels que estimem el pais, i en concret aquestes contrades a les que les hi tenim una gran estima pels bons moments passats i els grans records personals.

Em permeteu donar una petita nota sobre l'autor, extreta d'una web on és parla de la seva mor, ocorreguda l'any 2005:

“En Ramon Vinyeta és d’aquells personatges que, per l’obra i la trajectòria que té, es mereix el reconeixement i l’admiració de les generacions actuals que ara veiem, amb tota naturalitat, com proliferen guies i llibres de temàtica excursionista i turística. La seva aportació, més enllà de l’extensa obra que va publicar, té el mèrit de desenvolupar-se, sobretot als inicis, en un període difícil, tan políticament com socialment, en què la tasca de publicar no era gens fàcil.”

“En Ramon Vinyeta ens ha deixat un llegat important que descriu i reflecteix, sense pretensions però amb gran minuciositat, la realitat geogràfica d’uns espeis de gran tradició a la nostra comarca en un moment concret de la nostre història, iq ue contribueix a estimular el nostre coneixement i a ensenyar-nos a valorar i estimar el nostre entorn”.

En relació a la seva obra, es important destacar que sempre va ser feta en català, fins hi tot en els moments més durs de la repressió franquista. En aquest temps es va editar la primera guia monogràfica sobre BELLMUNT, amb el “nihil obstat”, aleshores obligatori del censor, Felip Font, Pvre de la Gleva, (7 de maig de 1949), i editada per Gràfiques Marina, s.a, de Barcelona.

Per a conèixer qui era en Ramon Vinyeta, només cal llegir els seus llibres. En la dedicatòria d’aquesta primera guia, hi expressa l’origen de la seva predilecció. Veiem sinó la següent dedicatòria:

“Als meus pares, gràcies als quals la pràctica de l’excursionisme, el meu esport predilecte, radica en els anys inicials de la meva joventut.”

La seva il·lusió per l’excursionisme es complementà perfectament amb una altra, aleshores molt restringida, com era la fotografia i se n’hi podria afegir encara una altre que era el dibuix. Moltes vegades, en no portar màquina de fotografiar, dibuixava les cases, ermites o muntanyes que veia a fi de tenir documentat el moment i les característiques del lloc que visitava.

Tan de bo que aquest humil llibret esdevingui, per als qui només es complauen en frívoles diversions, un esperó que els mogui a practicar l’escursionisme, mitjançant el qual fruiran la contemplació d’aquestes i altres pariones belleses naturals. Tal seria la nostra satisfacció i el premi més agradable a aquest modest treball.

“Llegint les guies d’en Ramon Vinyeta, m’ha anat venint a la memòria els records de tantes caminades, records que ja s’anaven esborrant pel pas del temps. Les bones guies tenen doble virtut: per un cantó desvetllen l’interès dels qui no coneixen el país descrit i per altre serveixen per a fer renéixer el record en els que ja el coneixen i encara descobreixen coses que ignoraven.
Aquesta virtut hi és especialment remarcable en la guia d’en Vinyeta, perquè les seves descripcions tradueixen fidelment l’escalfor interior que l’anima. Es tot el contrari d’un rodamons. Es un observador conscient que amb un esperit obert recull agudament tot el que els paisatge li ofereix en l’ordre del sentiment i en l’ordre merament físic.”

La seva capacitat per inventariar el ric patrimoni natural i cultural el va portar a incloure en les seves guies un mapa que ell mateix elaborava i que són un bon exemple de la simplificació d’un mapa topogràfic. Vinyeta prenia la xarxa fluvial i la xarxa de camins i carreteres com a malla bàsica per situar-hi els nuclis de població i les construccions aïllades. Utilitzava les corbes de nivell únicament per ressaltar un turó o una serralada, afegint valor altimètric a un mapa que permetia mesurar distancies a partir de l’escala gràfica. Molts excursionistes i turistes van començar a habituar-se a l’ús del mapa a partir de la simplificació dels dissenys de Vinyeta.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Remenant llibres per casa

Remenant llibres per casa, aquesta tarda, amb En Xavier, ens hem trobat dins d'un llibre, i de fet hi eren des de fa 13 anys, aquestes dues fotografies de l'observatori del Turó de l'Home i Les Agudes. Com què les tenim a la vista, des de Can Ferrús, ací us les envio a tots plegats.




El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar, cosa que el situa per sobre dels altres dos cims més representatiu del massís, les Agudes (1.705,5 m) i el Matagalls (1.697,9 m). El cim i les muntanyes properes fan de divisòria d'aigües entre la riera de Santa Fe i el naixement de la Tordera. A causa de la guarnició militar que hi va haver durant molts anys i de l'observatori meteorològic del cim s'hi pot arribar fàcilment en vehicle privat agafant un trencant de la carretera de Santa Fe, i seguint un camí asfaltat en força bon estat. L'observatori és un dels més antics de Catalunya amb dades des del 1880.




L’any 1876 es crea la primera entitat excursionista, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques ( ACEC ), seguida l’any 1878 de l’Associació d’Excursions Catalana ( AEC ). Aquesta associació inicià abans que cap altra entitat l’estudi de la meteorologia catalana, col·locant, el 1879 i 1880, respectivament, termòmetres de màxima i mínima al cim de Sant Jeroni de Montserrat i a Santa Fe del Montseny, a partir d’una proposta d’Artur Bofill i Poc, naturalista.

Des del febrer de 1880, es va plantejar establir a Catalunya una xarxa general d’estacions meteorològiques, de manera que al desembre va obrir un certamen per a premiar el millor treball sobre “Necessitat i influència de la meteorologia i organització de les estacions meteorològiques més adequades a Catalunya”.

Aquell mateix any, Joan Montserrat i Archs, metge i acadèmic, presentà una memòria en què proposava la instal·lació d’un refugi-observatori meteorològic al turó de l’Home del Montseny.

Aquest projecte va ser molt ben rebut per l’ACEC, la qual, prescindint de la idea de l’AEC sobre l’establiment i l’organització d’estacions meteorològiques a Catalunya, nomenà una Comissió per a instal·lar observatoris-refugi al cim de les nostres muntanyes.

Els dies 16, 17 i 18 d’abril de 1881, la Comissió fa una excursió al Montseny per tal d’assenyalar l’emplaçament de la construcció i posar-se d’acord amb algun contractista de les contrades, a fi d’emprendre com més aviat millor els treballs de desmunt i edificació. Artur Osona els espera a Santa Fe. L’endemà fan l’ascens al turó de l’Home i, un cop allà els membres de la Comissió, ajudats pel consoci i mestre d’obres Pere Vila i del sr. Joan Campeny, mestre de cases de Breda, assenyalen l’emplaçament de l’edifici, que estarà situat amb exposició a Mitjorn i arrecerat en les tres cares restants pel desmunt que es farà al turó.

Fins al juny de 1884 es recullen 622,50 pessetes. En veure que la recaptació era del tot insuficient per a la continuació de les obres, i molt més per a la compra d'aparells meteorològics i per a la nòmina d'un observador, s'abandona el projecte.

A Artur Osona aquesta renúncia l'afectà profundament. Tant és així que a la seva mort, l'any 1901, disposà que la propietat de les seves guies passès al Centre Excursionista de Catalunya ( CEC ), nascut de la unió de les dues primeres entitats excursionistes catalanes avans citades, amb la condició que els guanys que s'obtinguessin com a producte de la seva venda en posteriors edicions es destinessin a la continuació del projecte. Però el CEC no ho va acceptar perquè ho va considerar insuficient per a garantir l'objectiu.

I no fou fins a l'establiment de la Mancomunitat i la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, amb Eduard Fontserè al capdavant, que el vell projecte rebé un nou impuls.

La solució adoptada, més realista i pràctica, presentava menys dificultats a l'hora de dur-la a terme: en comptes de bastir un edifici d'obra, es va adquirir una caseta de fusta prefabricada, que va ser el pavelló de Noruega a l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. Desmuntada i a peces, es va dur fins el cim.

Informació:

http://miquelturo.lacoctelera.net/post/2009/12/14/l-observatori-del-turo-l-home-fill-la-renaixenca

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tur%C3%B3_de_l'Home

i Apunts personals

dimecres, 8 de desembre del 2010

Repassant la nostra història personal






Avui, repassant llibres, m'he trobat amb unes fotos, que formen part de la nostra petita i personal història.

Els nostres fills, com s'han fet grans!....., i nosaltres, un xic vells, només un xic, però és el nostre camí.

Ací us deixo les imatges. Una abraçada per tots i un record molt fort per En Miquel.

La Data: juny del 92
Els llocs: Cal Roma i Castellar de N'Hug
Salut a tots!

dilluns, 4 d’octubre del 2010

S'acosta la Castanyada



Sí nois, s'acosta la Castanyada. Aquest cap de setmana l'hem passat entre Can Roma i Can Ferrús. A Can Roma, la nostàlgia, i a Can Ferrús l'actualitat.

Can Roma s'ha comportat i hem fet una bona collita de bolets, desprès de dos anys sense sortir a fer de boletaire, com a mínim jo.
Ahir a Can Ferrús vam creure convenient de fer una pujada, quants més siguem millor, el cap de setmana abans de la Castanyada, per deixar la Casa en condicions; seria bó, resoldre el tema de l'aigua, tema que ahir vam mirar d'enfocar i esperem que estigui resolt; però també caldria resoldre el tema de l'aigua al bany i poder deixada muntada la nova cuina que ens ha aconseguit En Joan; per tot aixó, i també per passar una bona vetllada tots junts, us comvoquem el cap de setmana del 23-24 per mirar de deixar resoltes aquestes qüestions.

dimarts, 2 de març del 2010

Escapades solitaries






He estrenat el mes de març fent nit a Can Ferrús

He fet nit a Can Ferrús, m'en vaig anar al voltant de les cinc (vam dinar plegats La Laura i jo), i per carretera, xino-xano, a les set vaig arribar a Can Ferrús, vaig trucar a la Laura (tal com aviem quedat), i també a En Joan, ja que tenia una trucada d'ell del dissabte pel vespre. Un cop fetes les trucades de cortesia (la Laura em va demanar que la truques en quan arribés), vaig encendre la llar de foc i vaig passar una vetllada molt agradable, en companyia del foc, la pipa, una cerveseta, i "Alló que el vent s'endugué", qué és el llibre que ara estic llegint. Feia una nit màgica, serena, transparent, amb una lluna plena impressionant, i els cims del Montseny blancs de neu.
Vaig gaudir de la solitud, del silenci i d'una òliba (o potser era un gamarús, El Gamarús?)