Història de la Castanyada

La Castanyada és una festa popular dels països Catalans que es celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquests aliments, prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es tocava a morts durant tota la nit fins la matinada; amics i parents ajudaven als campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada és una festa que s’inicia a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres aliments que llegums i fruita seca i els pans votius de l'ofrena als difunts en els funerals, més popularment coneguts com a, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

La imatge de la tradició popular, és la de representar la festa a partir del personatge de la Castanyera. Aquesta sol aparèixer com una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

Actualment, la castanyada s'ha convertit amb la revetlla de Tots Sants, i es celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-.

Per altra banda, l'anomenat Halloween és una festivitat tradicional d’origen celta, que actualment s'ha estès per tot el món.
Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gal•lesa "Samhain" literalment vol dir "final d'estiu". El dia que celebraven Samhain era el dia de cap d'any, el 31 d'octubre en el nostre calendari. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.

Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.

Tant la Castanyada com el Halloween són festivitats tradicionals d’orígens animista en relació als difunts i els rituals d'ofrena i àpat comunitari per a commemorar-los. Ara bé, ens dies com aquests és quan estan lluny de casa trobes a faltar els panellets de la mama, les castanyes fetes a la llar de foc al costat de la família i l'ambient de màgia que només la tradició i la perpetuació del propi patrimoni cultural comporta!

Ànims a totes i feliç Castanyada, qui ha gosat celebrar el Halloween poca vergonyes!?

Extret del Bloc:
http://arina-vesta.blogspot.com/
Arina al regne del blanc sobre blanc