Seguidors

diumenge, 12 de desembre de 2010

Remenant llibres per casa

Remenant llibres per casa, aquesta tarda, amb En Xavier, ens hem trobat dins d'un llibre, i de fet hi eren des de fa 13 anys, aquestes dues fotografies de l'observatori del Turó de l'Home i Les Agudes. Com què les tenim a la vista, des de Can Ferrús, ací us les envio a tots plegats.




El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar, cosa que el situa per sobre dels altres dos cims més representatiu del massís, les Agudes (1.705,5 m) i el Matagalls (1.697,9 m). El cim i les muntanyes properes fan de divisòria d'aigües entre la riera de Santa Fe i el naixement de la Tordera. A causa de la guarnició militar que hi va haver durant molts anys i de l'observatori meteorològic del cim s'hi pot arribar fàcilment en vehicle privat agafant un trencant de la carretera de Santa Fe, i seguint un camí asfaltat en força bon estat. L'observatori és un dels més antics de Catalunya amb dades des del 1880.




L’any 1876 es crea la primera entitat excursionista, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques ( ACEC ), seguida l’any 1878 de l’Associació d’Excursions Catalana ( AEC ). Aquesta associació inicià abans que cap altra entitat l’estudi de la meteorologia catalana, col·locant, el 1879 i 1880, respectivament, termòmetres de màxima i mínima al cim de Sant Jeroni de Montserrat i a Santa Fe del Montseny, a partir d’una proposta d’Artur Bofill i Poc, naturalista.

Des del febrer de 1880, es va plantejar establir a Catalunya una xarxa general d’estacions meteorològiques, de manera que al desembre va obrir un certamen per a premiar el millor treball sobre “Necessitat i influència de la meteorologia i organització de les estacions meteorològiques més adequades a Catalunya”.

Aquell mateix any, Joan Montserrat i Archs, metge i acadèmic, presentà una memòria en què proposava la instal·lació d’un refugi-observatori meteorològic al turó de l’Home del Montseny.

Aquest projecte va ser molt ben rebut per l’ACEC, la qual, prescindint de la idea de l’AEC sobre l’establiment i l’organització d’estacions meteorològiques a Catalunya, nomenà una Comissió per a instal·lar observatoris-refugi al cim de les nostres muntanyes.

Els dies 16, 17 i 18 d’abril de 1881, la Comissió fa una excursió al Montseny per tal d’assenyalar l’emplaçament de la construcció i posar-se d’acord amb algun contractista de les contrades, a fi d’emprendre com més aviat millor els treballs de desmunt i edificació. Artur Osona els espera a Santa Fe. L’endemà fan l’ascens al turó de l’Home i, un cop allà els membres de la Comissió, ajudats pel consoci i mestre d’obres Pere Vila i del sr. Joan Campeny, mestre de cases de Breda, assenyalen l’emplaçament de l’edifici, que estarà situat amb exposició a Mitjorn i arrecerat en les tres cares restants pel desmunt que es farà al turó.

Fins al juny de 1884 es recullen 622,50 pessetes. En veure que la recaptació era del tot insuficient per a la continuació de les obres, i molt més per a la compra d'aparells meteorològics i per a la nòmina d'un observador, s'abandona el projecte.

A Artur Osona aquesta renúncia l'afectà profundament. Tant és així que a la seva mort, l'any 1901, disposà que la propietat de les seves guies passès al Centre Excursionista de Catalunya ( CEC ), nascut de la unió de les dues primeres entitats excursionistes catalanes avans citades, amb la condició que els guanys que s'obtinguessin com a producte de la seva venda en posteriors edicions es destinessin a la continuació del projecte. Però el CEC no ho va acceptar perquè ho va considerar insuficient per a garantir l'objectiu.

I no fou fins a l'establiment de la Mancomunitat i la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, amb Eduard Fontserè al capdavant, que el vell projecte rebé un nou impuls.

La solució adoptada, més realista i pràctica, presentava menys dificultats a l'hora de dur-la a terme: en comptes de bastir un edifici d'obra, es va adquirir una caseta de fusta prefabricada, que va ser el pavelló de Noruega a l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. Desmuntada i a peces, es va dur fins el cim.

Informació:

http://miquelturo.lacoctelera.net/post/2009/12/14/l-observatori-del-turo-l-home-fill-la-renaixenca

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tur%C3%B3_de_l'Home

i Apunts personals

dimecres, 8 de desembre de 2010

Repassant la nostra història personal






Avui, repassant llibres, m'he trobat amb unes fotos, que formen part de la nostra petita i personal història.

Els nostres fills, com s'han fet grans!....., i nosaltres, un xic vells, només un xic, però és el nostre camí.

Ací us deixo les imatges. Una abraçada per tots i un record molt fort per En Miquel.

La Data: juny del 92
Els llocs: Cal Roma i Castellar de N'Hug
Salut a tots!

dilluns, 4 d’octubre de 2010

S'acosta la Castanyada



Sí nois, s'acosta la Castanyada. Aquest cap de setmana l'hem passat entre Can Roma i Can Ferrús. A Can Roma, la nostàlgia, i a Can Ferrús l'actualitat.

Can Roma s'ha comportat i hem fet una bona collita de bolets, desprès de dos anys sense sortir a fer de boletaire, com a mínim jo.
Ahir a Can Ferrús vam creure convenient de fer una pujada, quants més siguem millor, el cap de setmana abans de la Castanyada, per deixar la Casa en condicions; seria bó, resoldre el tema de l'aigua, tema que ahir vam mirar d'enfocar i esperem que estigui resolt; però també caldria resoldre el tema de l'aigua al bany i poder deixada muntada la nova cuina que ens ha aconseguit En Joan; per tot aixó, i també per passar una bona vetllada tots junts, us comvoquem el cap de setmana del 23-24 per mirar de deixar resoltes aquestes qüestions.

dimarts, 2 de març de 2010

Escapades solitaries






He estrenat el mes de març fent nit a Can Ferrús

He fet nit a Can Ferrús, m'en vaig anar al voltant de les cinc (vam dinar plegats La Laura i jo), i per carretera, xino-xano, a les set vaig arribar a Can Ferrús, vaig trucar a la Laura (tal com aviem quedat), i també a En Joan, ja que tenia una trucada d'ell del dissabte pel vespre. Un cop fetes les trucades de cortesia (la Laura em va demanar que la truques en quan arribés), vaig encendre la llar de foc i vaig passar una vetllada molt agradable, en companyia del foc, la pipa, una cerveseta, i "Alló que el vent s'endugué", qué és el llibre que ara estic llegint. Feia una nit màgica, serena, transparent, amb una lluna plena impressionant, i els cims del Montseny blancs de neu.
Vaig gaudir de la solitud, del silenci i d'una òliba (o potser era un gamarús, El Gamarús?)

diumenge, 21 de febrer de 2010

El doble d'En Joan i unes pinzellades més





Amb la Carme a Washington







Junt amb l'Ana i el Joan, he passat uns bons dies gaudint de la companyia de la Carme i passejant pels carrers tots nevats de Washington, el que ens ha permés disfrutar de la ciutat amb un element afegit, la neu. Com canvía de l'estiu a l'hivern! Salut a tots i gaudiu d'unes quantes pinzellades de Washington nevat.

Història de la Castanyada

La Castanyada és una festa popular dels països Catalans que es celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquests aliments, prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es tocava a morts durant tota la nit fins la matinada; amics i parents ajudaven als campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada és una festa que s’inicia a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres aliments que llegums i fruita seca i els pans votius de l'ofrena als difunts en els funerals, més popularment coneguts com a, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

La imatge de la tradició popular, és la de representar la festa a partir del personatge de la Castanyera. Aquesta sol aparèixer com una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

Actualment, la castanyada s'ha convertit amb la revetlla de Tots Sants, i es celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-.

Per altra banda, l'anomenat Halloween és una festivitat tradicional d’origen celta, que actualment s'ha estès per tot el món.
Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gal•lesa "Samhain" literalment vol dir "final d'estiu". El dia que celebraven Samhain era el dia de cap d'any, el 31 d'octubre en el nostre calendari. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.

Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.

Tant la Castanyada com el Halloween són festivitats tradicionals d’orígens animista en relació als difunts i els rituals d'ofrena i àpat comunitari per a commemorar-los. Ara bé, ens dies com aquests és quan estan lluny de casa trobes a faltar els panellets de la mama, les castanyes fetes a la llar de foc al costat de la família i l'ambient de màgia que només la tradició i la perpetuació del propi patrimoni cultural comporta!

Ànims a totes i feliç Castanyada, qui ha gosat celebrar el Halloween poca vergonyes!?

Extret del Bloc:
http://arina-vesta.blogspot.com/
Arina al regne del blanc sobre blanc

dimecres, 20 de gener de 2010


La primera calçotada de l'any! i estrenem graella super, feta pel Salo. Hem d' afegir més gent per la pròxima.